Doctor Deseo
miércoles, 21 de abril de 2010
01 - Destrozos, Promesas y Arrepentimientos
03 - Antes De Que Me Salve El Olvido
02 - Que Amanece De Nuevo
C.Jung
miércoles, 14 de abril de 2010
No era el Moment
jueves, 25 de marzo de 2010
Las Animas del Terror
martes, 23 de marzo de 2010
Al que abusa del licor,
se le aparece una visión,
son elefantes en color
que espantan y dan terror...
HERACLITUS
domingo, 14 de marzo de 2010
We set out to save the Shire, and it has been saved, but not for me.
"How far we all come. How far we all come away from ourselves... You can never go home again."
CRONIKES de paelles 2001 (alies nosaltres)
sábado, 13 de marzo de 2010
MOON: El bocadillo de Marla es vegetal amb jamon de york
ALI: Qui es el tipo este que vos saluda i a mi no?? (Aaah DV!)jaja ja m’ha saludat
ALI: Monica vol la peineta de un xavalín que hi ha per ahí. En fi…
GREWOL: Un coxe, Sinco coxes!
XIC DESCONEGUT: PICHÓN, PICHÓN, QUE BIEN ME SIENTA EL AMARILLO LIMÓN! de Mauro para Marta PAELLAS 2010
ANGEL: Como no puedo escribir mucho pq tengo las manos congeladas, solo te digo: Hola…Un beso
NOMBROSOS RALLAJOS DE ALBERTO FAUSTO
MEMORABLE KVOTHES
Ali: “Mira *tapioca (protecció d’identitat), vaig a pegar-li un aspentó”
Mauro: “Osti, no tinc palletes” (després de pedreles paulatinament)
Conclusió: Desastre de cronikes, no fan gens de risa…
Skrik
miércoles, 9 de diciembre de 2009

" Jeg gik bortover veien med to venner, solen gik ned. Jeg følte som et pust af vemod. Himmelen ble pludselig blodig rød. Jeg stanset, lænede mig til gjærdet mat til døden. Så ut over de flammende skyerne som blod og sværd over den blåsvarte fjord og by. Mine venner gik videre, jeg stod der skjælvende av anget. Og jeg følte som et stort uendelig skrik gjennom naturen." E. Munch
The Vampire
miércoles, 13 de mayo de 2009
I took up the theme again that music and acting were good because they drove back chaos. Chaos was the meaninglessness of day-to-day life, and if we were to die now, our lives would have been nothing but meaninglessness.
Well, if there had been a Golden Moment in the room it was gone now. And something different started to happen. I should call it the Dark Moment, but it was still high-pitched and full of eerie light.

Dona'm la mà
miércoles, 4 de febrero de 2009
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran, miraran noves rutes
amb l’esguard lent del copsador distret.
Dóna’m la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara,
a l’amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d’amar.
Dóna’m la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar, bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.
J.S.P
-