This is Norway... maybe not.

Ací tenim part del que he escrit aqusta nit al diari. No solc publicar ací res del que escric allí, de fet no solc escriure ací res des de la meua persona, com estic fent ara, i si ho faig és dissimuladament. Però avui m’abellix fer pública la meva opinió. Se que sembla una extrema idealització, però volia fer-ho així. De fet he elegit aquestos paragrafs intencionadament. Açò és Norway.

Welcommen til Norge. Si! Aci estic... desde Noruega, a les 4 del mati...llegint el diari, no estudiant...hi ha coses que mai canvien I MAI CANVIARAN. Es un motiu per a que t’alegres.
[...]
Norway és increíble, el clima, la gent, l’idioma...vull viure aci. I viuré. No em cansaria mai. Interesting people in wonderful places. Another life to experiment with. No vull tornar a ser la que era (de vegades si, la melancholia es clava a tots els racons de cada ser huma o no humà, es una de les seues principals qualitats, ens fa voler allo que no volem i estimar tot allo que ja no tenim...o si tenim, és tan trista i meravellosa alhora...)
[...]
En fin...a mas ver, a fer noruego, a no dormir...a dormir de dia, a no veure la llum del sol, a ser una autentica vampira a un pais de vampirs.
TUSEN takk, a tots els amics d’espanya, en especial Sofia que m’aguanta totes les paranoies i Jonatan que me les aguanta encara més. A Daniel, a Rokas, a l'home desconegut i a Alex, per ferme reviure (i per suposat viure) emocions i sentiments. A mama yoko, al yonki simpatico, al Fantoft Klubb, a la birra del rema 1000 i el vi manufacturat. Al Scotschman, Garage i Inside (i les seves grandioses birres robades), a tot aquell que ens envia o ens porta ron. A la pluja, al sol (quan surt) i a la neu. A la lluna quan es veu. Als columpios (que faria sense ells), al safari i al bus. Gràcies al fish market i als carrers que m’han permés pasetjar per ells. Als venedors que m’han atés en anglés. Al professor d’aculturació, per acceptarme el paper. A la dona que em va vendre els altaveus i les tarjetes de telèfon. Als que tocaren en la Jam session aquell dia. A cada noruego que em creue pel carrer i em sembla que em creue un angel. I a aquells no tan angelicals. Als que organitzen festes en el primer (sobretot al meu dj preferit...beatles i muse), a qui m’entén quan dic ja i takk (que és l'unic que m'atrevisc a dir). A la professora de noruego. Gràcies als pastels, a Grieg i a Mozart. I a Rachmaninoff. Al portàtil, als de Outlet i a Lestat. Sobretot gracies a la familia i en especial ma mare que m’envia mil paquets. A tots aquells que m'han trobat a faltar. Gracies Bergen...per mostrarme el camí, per mostrarme qui soc jo, I sobretot...qui puc ser. Loneliness means at last I am whole. No hi ha res millor que la vida, que esta vida. Que l’altra vida... disfruta cada instant sense limit, perque no hi ha. El limit el poses tu. Ara aixo m’ha quedat més que clar...poder, llibertat, grandesa. Això m’ha mostrat Bergen. No hi ha por...sí hi ha, però no pot haverla. No cap, en aquest mon. Every little thing. Here, there, and everywhere. No importa qué passe...sempre hi haura bellesa, sempre hi haura novetat. Sempre hi haura llibertat. I per si no sempre la hi ha, disfrutala intensament. Jeg elsker deg. Jeg elsker Bergen. Jeg elsker Norge. Actually...jeg er norsk. Tusen takk.

P.S: And the Oscar goes to...

PROXIMAMENT: NORWEGIAN SOCIETY

-