Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
A qualsevol part de la terra,
a qualsevol part de la nit,
seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tot esquinçat de l'emblema que puja,
seràs l'ocell i seràs la bandera,
seràs la llum, la llum il.limitada.
Entradas
1 comentarios:
LA PÀTRIA, COM EL PA
I
Mirava la ciutat, des de l'horta, al crepuscle.
Sorgia una boirina sufocada, rogenca.
Jo veia la ciutat, des de l'horta, com una
galta de novençana,com una galta de gerani.
II
Pensava la ciutat, llunyana, des de l'horta,
com la boca d'un forn:
com els forns on encara
el pa es coïa amb llenya.
Jo encara no tenia
una idea de pàtria:
tenia una idea de forn.
III
(Ara pense la pasta, que s'agafa i es xafa
contra el taulell de fusta amb uns colps violent
si després hom la nafra amb un ganivet ràpid,
i abans d'entrar-la al focs'ha de pujar a l'alcavor...).
Publicar un comentario